11M Dones Migrades Treballadores: cara i creu

Deixa un comentari

11 Març, 2020 per mariano

Ser dona, migrada i sense papers és una situació de risc i de desemparament al límit de la  pobresa i de l’exclusió social, segons Amnistia Internacional.

Des d’una perspectiva més propera, ser dona i migrada és sinònim, quasi obligat, de dona lluitadora en vies d’alliberament. Aquesta és la visió i el projecte de petites organitzacions i associacions de dones migrades que han decidit empoderar-se.

Aquest és el cas de col·lectius com “Mujeres migrantes Diversas”, “Mujeres Pa’lante”, “Associació de Dones Subsaharianes”, l’espai per gent gran i migrada “La Caracola”, el recentment constituït  “Sindicato  de cuidadoras sin papeles”, els “Espais de Dones” als districtes i barris  i un llarg etc.

Són col·lectius  independents i autogestionats  amb un plantejament   transformador de la seva situació i amb incidència en la societat. Aporten eines i recursos de formació i autoorganització i s’han constituït ens petites cooperatives i grups de treball d’autoocupació amb unes condicions dignes i humanes.

Aquestes associacions tenen en comú el desenvolupament  personal i professional de les dones en igualtat de condicions i, al mateix temps, la lluita per la defensa dels drets humans i  els valors   feministes.

Malgrat aquests  exemples positius,  encara hi han moltes  dones migrades, oblidades i ignorades: treballadores d’hostaleria, cuidadores de gent gran, contractades de forma irregular per empreses o particulars, sense assegurances i amb salaris minsos i, en alguns casos, arribant a l’assetjament sexual.

Denunciem  totes les situacions de  desigualtat i vulneració de drets per una banda i, per l’altra, encoratgem totes les dones que opten  per la lluita i l’empoderament com a eines d’alliberament personal i com a transformació social.