Davant el 17A: no tinguem por d’obrir les aules al pensament crític

3

7 Setembre, 2017 per mariano

Els fets del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, van empènyer a un grup de persones i d’organitzacions vinculades al món educatiu a reunir-se el passat dia 30 d’agost per compartir neguits i reflexions sobre la manera d’abordar aquests fets als centres educatius. Moltes ja havíem col·laborat juntes.

La intenció d’aprendre de qualsevol situació, per tràgica i complexa que sigui, és quelcom intrínsec al món educatiu, com ho és també la certesa que a mig termini necessitem respostes pausades, reflexives i complexes que fugin de la culpabilització de certes comunitats o de l’enaltiment de la lògica securitària.

Aquest escrit és doncs, una invitació a la reflexió. Perquè sí, tenim por de moltes coses, però de moltes altres no:

No tenim por de generar espais de debat veritablement oberts i decididament valents. Acollim tots els dubtes, les incerteses i discrepàncies que sorgeixin a les aules; parlem amb els nostres fills i filles, alumnes, companys i companyes sense por a no tenir una resposta. Per trobar les respostes, primer han d’aflorar les preguntes.

No tenim por d’exigir recursos al Departament d’Ensenyament i a la resta de responsables polítics. Necessitem aules no massificades on els docents puguin conèixer i atendre l’alumnat de forma individualitzada; necessitem formació permanent i de qualitat per a que tots els professionals puguin abordar amb profunditat fets com els del 17A; necessitem la presència de professionals de la psicologia, la integració social, la psicopedagogia o l’educació social als centres educatius per un acompanyament multidisciplinari.

No tenim por de rebutjar mecanismes com el Proderai. El Procediment de Detecció de la Radicalització Islamista criminalitza la diversitat i el pensament crític i perverteix la veritable funció dels centres educatius, allunyant-los dels espais de creixement individual i col·lectiu i de llibertat de pensament que haurien de ser.

El rol del professorat no hauria de ser mai el de la vigilància policial, per aquesta raó, alumnat, famílies i mestres ens hem de negar a la utilització d’aquest mecanisme.

No tenim por d’anar a les causes que expliquen situacions com les del 17A. Analitzem i reflexionem col·lectivament per trobar respostes. Enfortim el treball dels centres educatius amb les organitzacions, recursos, expertes i comunitats del seu entorn que poden contribuir a la construcció d’anàlisis crítics i transformadors que superin la visió repressiva de la seguretat.

No tenim por de denunciar el racisme, la xenofòbia o la islamofòbia. L’odi, la discriminació o l’atac contra col·lectius o comunitats, no poden ser mai una resposta vàlida en societats lliures i justes.

No tenim por d’exigir una escola inclusiva. Fem front a la segregació escolar per raó d’origen o classe social; construïm aules heterogènies que siguin un reflex de la diversitat de la nostra societat, on tots els infants i adolescents puguin compartir espai i experiències independentment de la seva cultura o condició social.

No tenim por de caminar plegades famílies, alumnat, professorat i entorn. Defensem una profunda i veritable democratització dels centres educatius perquè esdevinguin espais de participació real i cohesió social. Una societat diversa necessita de centres educatius diversos on aquesta realitat estigui present i acollida.

La por és una emoció, ens avisa del perill i ens permet estar alerta, per això ens preocupa no tenir por de la violència estructural sobre la que reposa la nostra forma de vida, no tenir por del negoci de la guerra o de la vulnerabilitat a la que ens condueix un sistema econòmic que no posa les persones al centre de la vida.

Tenim por i ràbia per totes les morts i vulneracions de drets, les de casa i les de Síria, Palestina, Birmània, Iemen, Guatemala, Irak….  les de la frontera Sud i les de dins els CIE.

Però la por, lluny de paralitzar-nos, ens empeny a lluitar. Una lluita en la què no estem soles, sóm moltes, moltes més de les que imaginem. Donem un pas endavant, valent i apoderat. Assumim la nostra responsabilitat com a comunitat educativa, obrim les nostres aules, els nostres centres, les nostres cases al pensament crític i al debat, perquè portem un nou món als nostres cors.

 

Barcelona, 7 de setembre de 2017

 

Si estàs d’acord amb aquest escrit i desitges adherir-te a títol personal o com a organització i compartir esforços al llarg del curs (intercanvi de recursos, materials, formació, accions…), pots emplenar el següent formulari

Anuncis

3 thoughts on “Davant el 17A: no tinguem por d’obrir les aules al pensament crític

  1. Anna Carpena ha dit:

    Cal incloure, a totes totes, imprescindiblement, l’educació de l’empatia. Sense empatia no avançarem i aquesta capacitat no creix sola i menys en una situació com l’actual. Es pot educar, es pot fer créixer i això no és possible només anomenant-la, com es fa sovint quan es diu: “Fa falta empatia”. Cal planificar-ne l’educació.

    M'agrada

  2. Ana ha dit:

    Fantàstica i totalment necessària declaració de principis étics, gràcies! Però on és el formulari? No el se trobar

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Introdueix la teva adreça de correu electrònic per seguir aquest Blog i rebre les notificacions de les noves publicacions en la teva bústia de correu electrònic.

Agenda

No upcoming events

%d bloggers like this: